JOAN JOSEP ISERN (Totxanes, totxos i maons) 08/09/2011
El passat dijous 1 de setembre es va morir a Barcelona Jordi Fornas, pintor, fotògraf, dissenyador grà fic i una pila de coses més. La notÃcia em va arribar via Twitter poc després del seu traspà s i, si no m'erro, fora de les xarxes socials no hi ha hagut cap mitjà dels diguem-ne convencionals que se n'hagi fet ressò.
No coneixia personalment al senyor Fornas però puc dir que la seva obra com a dissenyador grà fic ha estat un element important en la formació estètica de molts elements de la meva generació... i d'unes quantes més.
No coneixia personalment al senyor Fornas però puc dir que la seva obra com a dissenyador grà fic ha estat un element important en la formació estètica de molts elements de la meva generació... i d'unes quantes més.
Dintre de la meva biografia el nom de Jordi Fornas l'associo, per exemple, a la imatge dels primers llibres d'Edicions 62. Em refereixo a col·leccions com El BalancÃ, El Cangur i, sobretot, La Cua de Palla iniciada l'any 1963.
Fornas, un home de gustos culturals amplis i refinats, sabia que molt abans que Gallimard fundés a França el 1945 la Série Noire -que ha donat el nom de "gènere negre" a la novel·la policÃaca- existia a Ità lia la col·lecció I Libri Gialli (els llibres grocs) creada per Mondadori el 1929 i dedicada al gènere de lladres i serenos.
No era casual, doncs, que el color groc caracterÃstic de les cobertes d'aquells llibres fos el que Jordi Fornas va triar per la incipient col·lecció en llengua catalana que dirigia Manuel de Pedrolo. I al damunt del fons groc un parell de trets genuïns de l'"estil Fornas": les fotografies en blanc i negre i una tipografia austera, clara i neta.
Per aquells mateixos anys va començar també la Nova Cançó i, com no podia ser altrament, la presència de Jordi Fornas va esdevenir habitual en els primers programes, cartells i, sobretot, cobertes de discos d'Edigsa (vegeu, si no, la il·lustració que he triat per a aquest apunt).
Un altre punt à lgid del seu treball va ser el disseny, també en les èpoques inicials, de la revista Serra d'Or. Un magnÃfic exemple d'austeritat formal i de rigor en la composició que harmonitzava perfectament amb tot allò de subliminal que la revista representava.
Si mireu les enciclopèdies veureu que la trajectòria artÃstica de Jordi Fornas ha estat molt més extensa i abasta moltes més disciplines que les que la meva memòria estètica i sentimental evoca en aquest apunt fet amb més presses que rigor acadèmic. Però sà que puc assegurar que per a la gent que ara estem rondant la seixantena la feina ben feta, discreta, constant i compromesa de l'artista que ens acaba de deixar no va passar gens desapercebuda i, n'estic segur, ens va fer molt més sensibles i respectuosos amb allò tan denostat avui de la necessà ria harmonia entre la forma i el fons. Entre la bellesa i l'eficà cia comunicativa.
Ens hem quedat sense un mestre, vaja.
LLEGIR ARTICLE ORIGINAL
Fornas, un home de gustos culturals amplis i refinats, sabia que molt abans que Gallimard fundés a França el 1945 la Série Noire -que ha donat el nom de "gènere negre" a la novel·la policÃaca- existia a Ità lia la col·lecció I Libri Gialli (els llibres grocs) creada per Mondadori el 1929 i dedicada al gènere de lladres i serenos.
No era casual, doncs, que el color groc caracterÃstic de les cobertes d'aquells llibres fos el que Jordi Fornas va triar per la incipient col·lecció en llengua catalana que dirigia Manuel de Pedrolo. I al damunt del fons groc un parell de trets genuïns de l'"estil Fornas": les fotografies en blanc i negre i una tipografia austera, clara i neta.
Per aquells mateixos anys va començar també la Nova Cançó i, com no podia ser altrament, la presència de Jordi Fornas va esdevenir habitual en els primers programes, cartells i, sobretot, cobertes de discos d'Edigsa (vegeu, si no, la il·lustració que he triat per a aquest apunt).
Un altre punt à lgid del seu treball va ser el disseny, també en les èpoques inicials, de la revista Serra d'Or. Un magnÃfic exemple d'austeritat formal i de rigor en la composició que harmonitzava perfectament amb tot allò de subliminal que la revista representava.
Si mireu les enciclopèdies veureu que la trajectòria artÃstica de Jordi Fornas ha estat molt més extensa i abasta moltes més disciplines que les que la meva memòria estètica i sentimental evoca en aquest apunt fet amb més presses que rigor acadèmic. Però sà que puc assegurar que per a la gent que ara estem rondant la seixantena la feina ben feta, discreta, constant i compromesa de l'artista que ens acaba de deixar no va passar gens desapercebuda i, n'estic segur, ens va fer molt més sensibles i respectuosos amb allò tan denostat avui de la necessà ria harmonia entre la forma i el fons. Entre la bellesa i l'eficà cia comunicativa.
Ens hem quedat sense un mestre, vaja.
LLEGIR ARTICLE ORIGINAL
Un article interessant a Yorokobu: http://www.yorokobu.es/jordifornas/
ResponEliminaFins aviat,
Jordi Canal